{"id":192,"date":"2019-10-29T08:55:51","date_gmt":"2019-10-29T08:55:51","guid":{"rendered":"https:\/\/valorsocial.info\/?p=192"},"modified":"2019-10-30T11:02:55","modified_gmt":"2019-10-30T11:02:55","slug":"microcredits-a-espanya-una-panoramica-arrel-dels-35-anys-del-fondo-de-solidaridad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/microcredits-a-espanya-una-panoramica-arrel-dels-35-anys-del-fondo-de-solidaridad\/","title":{"rendered":"Microcr\u00e8dits a Espanya. Una panor\u00e0mica arrel dels 35 anys del Fondo de Solidaridad"},"content":{"rendered":"

La organitzaci\u00f3 granadina, m\u00e9s de tres d\u00e8cades despr\u00e9s, segueix amb el prop\u00f2sit inicial: donar suport a projectes que combaten l’atur i la pobresa. A m\u00e9s, ampliem la mirada al mapa de microcr\u00e8dits a l’Estat.<\/strong><\/p>\n

La d\u00e8cada entre 1975 i 1985 va marcar \u00e8poca a Espanya si parlem de treball\u00a0 i tot el que l’envolta -sindicats, lleis laborals, i tamb\u00e9 atur-. La capacitat d’organitzaci\u00f3 i movilitzaci\u00f3 del moviment obrer a nivell estatal va aconseguir pressionar al govern d’una incipient democr\u00e0cia per negociar pactes i acords -tot i que m\u00e9s tard es quedarien petits, i l’aparent pacte social establert es trencaria a finals de d\u00e8cada amb una vaga massiva el 14D de 1988-.<\/p>\n

Per exemple, es va aprovar la Llei de Relacions Laborals, amb la que es van regular els contractes de treball i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. O la Llei Sindical, gr\u00e0cies a la qual es van podar al mapa els sindicats lliures, i el dret a vaga va ser regulat. Tamb\u00e9 van ser importants els famosos Pactes de la Moncloa, que a la llarga van donar peu a l’aparici\u00f3 de l’Estatut dels Treballadors el 1980 -tan modificat i vexat ja, per\u00f2 encara el marc legal que ampara les treballadores avui-.<\/p>\n

Per\u00f2 si hi va haver quelcom que va marcar els anys 80 va ser sobretot, l’atur. La taxa d’aturades es va disparar, i encara avui no hi ha hagut un moment en l’Estat espanyol en qu\u00e8 hagi crescut en termes relatius com ho va fer en aquells deu anys.<\/p>\n

35 anys del <\/b>Fondo de Solidaridad<\/strong><\/em> a Granada<\/b><\/h5>\n

En aquell moment, en que l’organitzaci\u00f3 social i entorn el treball comen\u00e7ava a prendre forma de nou, i el desarrollismo<\/em> franquista comen\u00e7ava a fer fallida multiplicant per cinc les persones que es quedaven al carrer (van passar de ser 600.000 a tres milions), va n\u00e9ixer a Granada el Fondo de Solidaridad Paz y Esperanza<\/em><\/strong>. Aquesta organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre es va fundar, com explica Beatriz Oliver, una de les seves integrants, per lluitar contra “l’atur i l’exclusi\u00f3 social” a trav\u00e9s d'”ajudues d’emerg\u00e8ncia”<\/strong>: eren persones que tenien una feina fixa que es van plantejar fer aportacions mensuals per contribuir.<\/p>\n

\"\"
Botoga de moda i complements del Senegal, a Granada. Un dels projectes finan\u00e7ats pel Fodo de Solidaridad Paz y Esperanza.<\/figcaption><\/figure>\n

\u201cAl principi funcionava a dip\u00f2sit, la gent deixava diners sense cap inter\u00e8s i els podia rescatar quan el necessita”, explica Oliver. A partir d’aix\u00f2 van fer les ajudes reintegrables, \u00e9s a dir, a projectes que necessiten un impuls econ\u00f2mic, i que es preveu que despr\u00e9s tornaran el cr\u00e8dit. “Totes les peticions d’ajudes han de venir amb una aval d’una persona s\u00f2cia que coneix a l’interessada, el que anomenem l’aval social”, aix\u00f2 explica Beatriz el m\u00e8tode mitjan\u00e7ant el qual es pot accedir a les ajudes.<\/p>\n

Des del comen\u00e7ament, la seva labor ha estat la de “promoure i ajudar” a persones, families i grups marginals, finan\u00e7ant projectes que tinguin relaci\u00f3 amb la inserci\u00f3 laboral de col\u00b7lectius en situaci\u00f3 de probresa, ja siguin iniciatives impulsades per persones d’aquests col\u00b7lectius, en el marc de l’economia social i l’autocontractaci\u00f3. En definitiva, com ho nomena Oliver, donar un cop de m\u00e0 a les “persones excloses del cr\u00e8dit bancari”<\/strong>.<\/p>\n

Pots con\u00e8ixer aqu\u00ed<\/a> els projectes finan\u00e7ats pel fons.<\/p>\n

Ho fan a trav\u00e9s de microcr\u00e8dits que es nodreixen dels recursos econ\u00f2mics que arriben de diverses maneres: de les persones s\u00f2cies, que b\u00e9 poden pagar quotes peri\u00f2diques o fer dip\u00f2sits temporals; tamb\u00e9 reben aportacions i donacions i a fons perdut. En total, actualment hi ha 200 integrants del Fondo<\/em>. L’Assemblea General de s\u00f2cies i socis i la junta directiva son els \u00f2rgans que gestionen el Fondo<\/em> i atribueixen els microcr\u00e8dits als projectes.<\/p>\n

Ara, que ja fa 35 anys de la seva celebraci\u00f3, des del Fondo<\/em> ho han celebrat el 25 i 26 d’octubre amb les Jornadas sobre finanzas \u00e9ticas y solidarias<\/strong><\/a> que es van organitzar a Granada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El context sociopol\u00edtic i els microcr\u00e8dits<\/b><\/h5>\n

Com el fons, van haver-hi m\u00e9s iniciatives. En aquell context de crisi econ\u00f2mica es va anar creant un teixit associatiu que responia a les necessitats derivades de la situaci\u00f3 d’atur.<\/strong><\/p>\n

A Andalus\u00eda, per exemple, Oliver explica que hi havia m\u00e9s col\u00b7lectius semblants al Fondo de Solidaridad. Alguns que ja no existeixen, com la Alcanc\u00eda de C\u00e1diz<\/em>, o la Asociaci\u00f3n por un Inter\u00e9s Solidario<\/em>, i altres que segueixen com el Fondo Solidario del Puerto de C\u00e1diz.<\/em><\/p>\n

Ara, a m\u00e9s del local, hi ha una connexi\u00f3 d’aquestes iniciatives a nivell estatal a trav\u00e9s de REFAS, la Xarxa de Finances Alternatives i Solid\u00e0ries (per les sigles en castell\u00e0). “Cada entitat t\u00e9 el seu perfil, nosaltres sorgim en un context determinat: ja no sorgeixen per oferir ajuda d’emerg\u00e8ncia, com vam fer nosaltres en el seu moment” analitza Oliver, per\u00f2 s\u00ed coincideixen en la seva funci\u00f3. Estan enfocades en fomentar l’ocupaci\u00f3, i sempre “acompanyant-ho amb processos d’inserci\u00f3 laboral”.<\/strong><\/p>\n

Encara m\u00e9s al sud
\n<\/b><\/h5>\n

Mentres espais com el Fondo<\/em> s\u00f3n respostes locals que incideixen en el teixit associatiu i econ\u00f2mic del territori<\/strong>, la panor\u00e0mica de microcr\u00e8dits tam\u00e9 han ampliat el seu enfoc cap a projectes internacionals. A Espanya hi ha dos entitas importants que treballen amb microfinances en pa\u00efsos del Sud Global<\/strong>. Una d’elles es Microfides<\/a>, que treballa amb actors impulsors d’Equador, Per\u00fa, Hondures, Senegal i Ben\u00edn, per a combatre la pobresa i l’exclusi\u00f3, molts dels quals aposten per un enfoc de g\u00e8nere.<\/p>\n

\"\"
Xifres m\u00e9s importants de l’informe d’Impacte d’Oikocredit (2019)<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 est\u00e0 l’holandesa Oikocredit<\/a>, que t\u00e9 associacions a diferents llocs del territori espanyol, i dona suport a entitats que ofereixen microcr\u00e8dits en zones rurals, fomentant la creaci\u00f3 de cooperatives agr\u00edcoles i a productors locals. Tal com reflecteix l’informe d’impacte que han realitzat aquest 2019<\/a>, es va poder finan\u00e7ar a 684 s\u00f2cies.<\/p>\n

Les dues cooperatives coincideixen en el seu suport a projectes locals a territoris empobrits a trav\u00e9s de petites quantitats de l\u00edqud, que alhora podena rribar a representar un gran abonament per a que els projectes que d’altra manera no haguessin aconseguit un cr\u00e8dit, puguin tenir-lo.<\/p>\n

Despr\u00e9s de m\u00e9s de tres d\u00e8cades<\/b><\/h5>\n

Els fons de microcr\u00e8dits poden ajudar a superar la barrera que suposa per a moltes l’acc\u00e9s a cr\u00e8dit. El context de principis dels 80s \u00e9s molt clar per poder entendre com van sorgir els grups com el Fondo de Solidaridad Paz y Esperanza<\/em>. I ara, Beatriz Oliver comenta que s’ha adonat que “despr\u00e9s de tres d\u00e8cades, torna a sorgir una situaci\u00f3 semblant: torna a haver moltes persones excloses del cr\u00e8dit bancari”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La organitzaci\u00f3 granadina, m\u00e9s de tres d\u00e8cades despr\u00e9s, segueix amb el prop\u00f2sit inicial: donar suport a projectes que combaten l’atur i la pobresa. A m\u00e9s, ampliem la mirada al mapa de microcr\u00e8dits a l’Estat. La d\u00e8cada entre 1975 i 1985 va marcar \u00e8poca a Espanya si parlem de treball\u00a0 i tot el que l’envolta -sindicats, … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":187,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,2],"tags":[38,39,50,47,49,46,51],"class_list":["post-192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-finances-etiques","category-sense-categoria","tag-fondo-de-solidaridad","tag-granada","tag-microcredit","tag-microfides","tag-microfinances","tag-oikocredit","tag-sud-global"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=192"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/187"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/valorsocial.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}