Les Finances Ètiques, una eina més per transformar l’economia des del FSMET2020

Organitzar l’altre món que ja existeix

Barcelona, 25-28 de juny del 2020. Aquesta és la data i el lloc que fa més d’un any ronden a les agendes de tots els espais, organitzacions, empreses de l’economia social,… que estan pensant i treballant en col·lectiu i/o comunitari per altre(s) món(s) possible(s). Un altre món, que, en realitat, “ja existeix”, com suggereix el lema de l’esdeveniment: el Fòrum Social de les Economies Transformadores.

El Fòrum serà l’espai de confluència, debats i diàlegs que atanyen els col·lectius presents: economies feministes, agroecologia, sobirania alimentària, entorn digital, procomuns, entre d’altres. La fita més important del procés que va arrencar el març del 2018, quan al de Salvador de Bahía va prendre cos la idea de celebrar el proper Fòrum de les Economies Transformadores a Barcelona el 2020. 

La Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidaria (RIPESS) y la Red de redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) prenen el testimoni després d’haver liderat el camí fins l’abril de l’any anterior.

La visió que promou aquest #FSMET2020 és de procés de confluència i no tant un esdeveniment específic com semblava en els anteriors FSM. Un procés per a que qui l’integra pugui establir a nivell internacional una agenda comuna, un relat compartit i una continuitat de les relacions que es van generar.

Després d’unes jornades de preparació a l’abril de 2019, i una altra reunió al juny, el camí acaba la primavera de l’any vinent a la capital de Catalunya, un dels territoris referents mundials en termes de lluites socials, cooperativisme i economia social. Fins llavors, la intenció es que es vagin creant confluències a més petita escala. Carlos Askunze, coordinador de REAS, les descriu com “espais similars al que es vol fer a nivell mundial el 2020, però a nivell regional o local, segons es pugui”, per així arribar a la trobada mundial “amb propostes i sinèrgies una mica avançades”.

Aquest any, a més, les finances ètiques estaran més presents. Diverses organitzacions relacionades amb les finances ètiques confluiren i han fet possible el posicionament d’aquest àmbit com un dels temes rellevants al Fòrum. De fet, aquest és el primer cop, després de divuit anys i setze edicions, que les finances ètiques tenen un espai propi.

Finances ètiques com a alternativa al sistema financer 

En part per això, FEBEA, la xarxa Europea de Bancs Ètics, es va involucrar al comitè organitzador d’enguany, que està integrat per més de 25 xarxes de tot el món. La Fundació Banca Ètica, com a contrapart de FEBEA el territori, està assistint a les reunions d’aquest nucli de coordinació. Alhora, molts altres bancs i cooperatives de finançament alternatiu estan integrats a altres xarxes, i per tant, també presents al comitè.

Tal com comenta Askunze, encara no està clara la metodologia del Fòrum del 2020, però sí que està clar que girarà entorn “reptes, que plategen problemàtiques, àmbits de les nostres vides amenaçats pel capitalisme”. Aquests serien, per exemple, l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics, la mobilitat, l’educació, la salut, etc. i com “des de les economies alternatives i transformadores tenim alternatives concretes a desenvolupar”.

L’àmbit financer seria un d’aquests reptes: “l’accés a crèdits com a dret universal, o l’accés a la renda, o la possibilitat de tenir espais de finançament ciutadans, son espais amenaçats, i l’alternativa (o una d’elles), serien les finances ètiques. Per això, aquest any, arriben trepitjant fort.

Educació i finances ètiques: transformar des de les aules

Ho han fet amb un enfoc específic: l’educació. Per això, aprofitant les jornades d’abril, es va organitzar un espai de trobada, promogut per FETS i la Fundació Finances Ètiques, amb l’objectiu de continuar el diàleg entre professorat, ONGs i plataformes, per seguir reflexionant sobre el “model educatiu econòmic i la necessitat de crear una xarxa estatal d’educació i finances ètiques” (objectiu que s’ha assolit amb la creació de RedEFES); “compartir experiències i recursos i, promoure així, una educació econòmica més crítica i plural a les aules”. Era la continuació d’una trobada realitzada l’anterior any en les mateixes dates.

Una educació diferent de les finances es necessària, segons Askunze, perquè “se’ns ha inculcat una manera de funcionar des dels bancs, i hem de desaprendre la cultura bancària que hi ha a la nostra societat”. A més, afegeix, l’educació financera la fan els mateixos bancs, que no eduquen en la funció social dels diners, o de les possibilitats que aquests tenen de ser una eina de transformació social, no plantegen que espugui cooperativitzar el servei financer”. Perquè, òbviament, aquests estan en una lògica de mercat, i les seves ensenyancesson sobre com estalviar o com invertir.

Per això, tal i com assenyalen els colectius involucrats en la transformació, és bàsic que les finances ètiques entrin en aquest terreny. I ho estan fent des de l’educació formal, sí, però també des de la informal: en els moviments socials, a les xarxes, associacions i grups veïnals…

Una mostra va ser la varietat que va haver-hi a la trobada d’abril. Van arribar a l’espai col·lectius i persones de diversos punts de l’Estat espanyol (Andalusia, Euskadi i Catalunya), Europa (França), Llatinoamèrica (Argentina, Mèxic, Perú) i Nordamèrica (Canadà). D’allà sortiren la intenció de construïr una agenda per una educació econòmica transformadora, en xarxa amb entitats locals, estatals i internacionals. Amb línies de treball per a aconseguir-ho, el proper any a més llarg termini.