Catalán
finances ètiques

Microcrèdits a Espanya. Una panoràmica arrel dels 35 anys del Fondo de Solidaridad

La organització granadina, més de tres dècades després, segueix amb el propòsit inicial: donar suport a projectes que combaten l’atur ...

De jordi

La organització granadina, més de tres dècades després, segueix amb el propòsit inicial: donar suport a projectes que combaten l’atur i la pobresa. A més, ampliem la mirada al mapa de microcrèdits a l’Estat.

La dècada entre 1975 i 1985 va marcar època a Espanya si parlem de treball  i tot el que l’envolta -sindicats, lleis laborals, i també atur-. La capacitat d’organització i movilització del moviment obrer a nivell estatal va aconseguir pressionar al govern d’una incipient democràcia per negociar pactes i acords -tot i que més tard es quedarien petits, i l’aparent pacte social establert es trencaria a finals de dècada amb una vaga massiva el 14D de 1988-.

Per exemple, es va aprovar la Llei de Relacions Laborals, amb la que es van regular els contractes de treball i la negociació col·lectiva. O la Llei Sindical, gràcies a la qual es van podar al mapa els sindicats lliures, i el dret a vaga va ser regulat. També van ser importants els famosos Pactes de la Moncloa, que a la llarga van donar peu a l’aparició de l’Estatut dels Treballadors el 1980 -tan modificat i vexat ja, però encara el marc legal que ampara les treballadores avui-.

Però si hi va haver quelcom que va marcar els anys 80 va ser sobretot, l’atur. La taxa d’aturades es va disparar, i encara avui no hi ha hagut un moment en l’Estat espanyol en què hagi crescut en termes relatius com ho va fer en aquells deu anys.

35 anys del Fondo de Solidaridad a Granada

En aquell moment, en que l’organització social i entorn el treball començava a prendre forma de nou, i el desarrollismo franquista començava a fer fallida multiplicant per cinc les persones que es quedaven al carrer (van passar de ser 600.000 a tres milions), va néixer a Granada el Fondo de Solidaridad Paz y Esperanza. Aquesta organització sense ànim de lucre es va fundar, com explica Beatriz Oliver, una de les seves integrants, per lluitar contra “l’atur i l’exclusió social” a través d'”ajudues d’emergència”: eren persones que tenien una feina fixa que es van plantejar fer aportacions mensuals per contribuir.

Botoga de moda i complements del Senegal, a Granada. Un dels projectes finançats pel Fodo de Solidaridad Paz y Esperanza.

“Al principi funcionava a dipòsit, la gent deixava diners sense cap interès i els podia rescatar quan el necessita”, explica Oliver. A partir d’això van fer les ajudes reintegrables, és a dir, a projectes que necessiten un impuls econòmic, i que es preveu que després tornaran el crèdit. “Totes les peticions d’ajudes han de venir amb una aval d’una persona sòcia que coneix a l’interessada, el que anomenem l’aval social”, això explica Beatriz el mètode mitjançant el qual es pot accedir a les ajudes.

Des del començament, la seva labor ha estat la de “promoure i ajudar” a persones, families i grups marginals, finançant projectes que tinguin relació amb la inserció laboral de col·lectius en situació de probresa, ja siguin iniciatives impulsades per persones d’aquests col·lectius, en el marc de l’economia social i l’autocontractació. En definitiva, com ho nomena Oliver, donar un cop de mà a les “persones excloses del crèdit bancari”.

Pots conèixer aquí els projectes finançats pel fons.

Ho fan a través de microcrèdits que es nodreixen dels recursos econòmics que arriben de diverses maneres: de les persones sòcies, que bé poden pagar quotes periòdiques o fer dipòsits temporals; també reben aportacions i donacions i a fons perdut. En total, actualment hi ha 200 integrants del Fondo. L’Assemblea General de sòcies i socis i la junta directiva son els òrgans que gestionen el Fondo i atribueixen els microcrèdits als projectes.

Ara, que ja fa 35 anys de la seva celebració, des del Fondo ho han celebrat el 25 i 26 d’octubre amb les Jornadas sobre finanzas éticas y solidarias que es van organitzar a Granada.

El context sociopolític i els microcrèdits

Com el fons, van haver-hi més iniciatives. En aquell context de crisi econòmica es va anar creant un teixit associatiu que responia a les necessitats derivades de la situació d’atur.

A Andalusía, per exemple, Oliver explica que hi havia més col·lectius semblants al Fondo de Solidaridad. Alguns que ja no existeixen, com la Alcancía de Cádiz, o la Asociación por un Interés Solidario, i altres que segueixen com el Fondo Solidario del Puerto de Cádiz.

Ara, a més del local, hi ha una connexió d’aquestes iniciatives a nivell estatal a través de REFAS, la Xarxa de Finances Alternatives i Solidàries (per les sigles en castellà). “Cada entitat té el seu perfil, nosaltres sorgim en un context determinat: ja no sorgeixen per oferir ajuda d’emergència, com vam fer nosaltres en el seu moment” analitza Oliver, però sí coincideixen en la seva funció. Estan enfocades en fomentar l’ocupació, i sempre “acompanyant-ho amb processos d’inserció laboral”.

Encara més al sud

Mentres espais com el Fondo són respostes locals que incideixen en el teixit associatiu i econòmic del territori, la panoràmica de microcrèdits tamé han ampliat el seu enfoc cap a projectes internacionals. A Espanya hi ha dos entitas importants que treballen amb microfinances en països del Sud Global. Una d’elles es Microfides, que treballa amb actors impulsors d’Equador, Perú, Hondures, Senegal i Benín, per a combatre la pobresa i l’exclusió, molts dels quals aposten per un enfoc de gènere.

Xifres més importants de l’informe d’Impacte d’Oikocredit (2019)

També està l’holandesa Oikocredit, que té associacions a diferents llocs del territori espanyol, i dona suport a entitats que ofereixen microcrèdits en zones rurals, fomentant la creació de cooperatives agrícoles i a productors locals. Tal com reflecteix l’informe d’impacte que han realitzat aquest 2019, es va poder finançar a 684 sòcies.

Les dues cooperatives coincideixen en el seu suport a projectes locals a territoris empobrits a través de petites quantitats de líqud, que alhora podena rribar a representar un gran abonament per a que els projectes que d’altra manera no haguessin aconseguit un crèdit, puguin tenir-lo.

Després de més de tres dècades

Els fons de microcrèdits poden ajudar a superar la barrera que suposa per a moltes l’accés a crèdit. El context de principis dels 80s és molt clar per poder entendre com van sorgir els grups com el Fondo de Solidaridad Paz y Esperanza. I ara, Beatriz Oliver comenta que s’ha adonat que “després de tres dècades, torna a sorgir una situació semblant: torna a haver moltes persones excloses del crèdit bancari”.